En el context del Dia Internacional de la Dona aquest 8 de març, volem reflexionar sobre els avenços i els reptes actuals en la igualtat de gènere. Concretament, pretenem destacar els èxits en camps històricament dominats pels homes, com la ciència i la tecnologia.
Des de la nostra empresa de desenvolupament de software, volem retre homenatge a les dones les contribucions de les quals han estat crucials en el progrés científic i tecnològic. També volem reflexionar sobre com podem fomentar un futur més inclusiu.

Breu història del 8 de març, Dia Internacional de la Dona

La commemoració del Dia Internacional de la Dona es remunta a principis del segle XX, sorgida de nombroses mobilitzacions laborals i socials.
El 8 de març de 1857, les dones que treballaven a la indústria tèxtil a Nova York, conegudes com a “treballadores de la confecció” (“garment workers”), van organitzar una vaga. Reclamaven salaris més justos i condicions laborals més humanes. No obstant això, pel fet d’aixecar les seves veus parlar, van ser detinguts pels policies.

51 anys més tard, el 8 de març de 1908, 15.000 dones van tornar a sortir als carrers de Nova York per exigir un augment salarial, reducció de la jornada laboral, dret a vot i la prohibició del treball infantil. El seu eslògan era “Pa i Roses”. El pa simbolitzava la seguretat econòmica, i les roses, una millor qualitat de vida.

El 1910, la segona reunió internacional de dones socialistes va tenir lloc a Copenhaguen, Dinamarca. En aquesta ocasió, es va proposar establir una jornada simbòlica —al voltant del 8 de març— per defensar els drets de totes les dones, principalment el dret al vot.

De fet, assenyalar un esdeveniment concret com l’únic motiu per triar el 8 de març no és senzill. Durant molts anys, cada generació ha heretat el deure de lluitar pels seus drets i els de les generacions futures.

La data del 8 de març va ser marcada oficialment com el Dia Internacional de la Dona per les Nacions Unides l’any 1975, convertint-se en un símbol de la lluita feminista i la reivindicació dels drets i la igualtat de gènere a tot el món.

Dones científiques en història

Les dones han estat contribuint al camp de la ciència des del principi, sovint sense el reconeixement que es mereixien.
Aquests són algunes de les pioneres que us volem presentar avui:

Marie Curie (1867-1934):

Nascuda a Polònia i nacionalitzada francesa, Marie Curie va ser una física i química pionera en l’estudi de la radioactivitat.

No només va ser la primera dona a guanyar un premi Nobel, sinó també l’única persona de la història que va ser guardonada en dos camps científics diferents. Per una banda, la física (1903, compartida amb el seu marit Pierre Curie i Henri Becquerel) per la seva investigació sobre els fenòmens de la radiació. I, per altra, la Química (1911) pel descobriment dels elements radi i poloni.

Curie va superar nombrosos obstacles relacionats amb el gènere per seguir la seva carrera científica, inclòs el treball en condicions precàries. Fet que finalment van provocar la seva mort per complicacions atribuïdes a l’exposició a la radiació. El seu llegat inclou no només els seus descobriments, sinó també el seu paper en la creació d’unitats mòbils de radiografia durant la Primera Guerra Mundial.

Rosalind Franklin (1920-1958):

Rosalind Franklin va ser una química i cristal·lògrafa anglesa el treball de la qual sobre la difracció de raigs X va ser crucial per entendre l’estructura de l’ADN.

Tot i que James Watson, Francis Crick i Maurice Wilkins van ser els que van rebre el premi Nobel l’any 1962 pel seu model de la doble hèlix d’ADN, el treball de Franklin va ser fonamental per a aquest descobriment. Les seves fotografies de raigs X, especialment la famosa “Fotografia 51”, van proporcionar la primera evidència clara de l’estructura helicoïdal de l’ADN.

Franklin també va fer contribucions importants a l’estudi dels virus i del carbó. Malauradament, va morir als 37 anys per un càncer, i el seu paper crucial en el descobriment de l’estructura de l’ADN va ser àmpliament reconegut només després de la seva mort.

Ada Lovelace (1815-1852):

Ada Lovelace, filla del poeta Lord Byron, és reconeguda com la primera programadora informàtica de la història.

Va treballar al costat de Charles Babbage en el seu motor analític, un dels primers precursors de l’ordinador modern. Lovelace va ser el primer a reconèixer el potencial de la màquina més enllà del simple càlcul de nombres, imaginant-se la possibilitat que pogués manipular símbols segons regles i ser capaç de crear art i música.

Va escriure el primer algorisme destinat a ser processat per una màquina, la qual cosa la converteix en una pionera en el camp de la informàtica.

Katherine Johnson (1918-2020):

Una matemàtica nord-americana els càlculs del qual de la mecànica orbital van ser fonamentals per a l’èxit de les missions espacials dels Estats Units. Inclòs el primer vol espacial tripulat de John Glenn i l’aterratge a la lluna de l’Apol·lo 11. Johnson va treballar a la NASA (i el seu predecessor, NACA) durant més de tres dècades, trencant les barreres racials i de gènere.

Les seves habilitats en geometria analítica la van fer indispensable per a l’equip, i el seu treball va ajudar a assegurar la confiança en la nova era de l’exploració espacial.

El 2015, Johnson va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat, un dels honors civils més alts dels Estats Units.

Grace Hopper (1906-1992):

Coneguda com “Amazing Grace” per les seves contribucions a la informàtica, Grace Hopper va ser una pionera en aquest camp.

Va ser una de les primeres programadores del Harvard Mark I, un ordinador electromecànic. També va desenvolupar el primer compilador, un programa que tradueix instruccions escrites en llenguatge humà a codi que l’ordinador pot entendre. Hopper també és reconeguda pel seu paper en el desenvolupament de COBOL, un dels primers llenguatges de programació d’alt nivell, dissenyat per ser accessible als usuaris empresarials.

Al llarg de la seva carrera a l’Armada dels Estats Units, Hopper va treballar incansablement per fer que la tecnologia fos més accessible i entenedora per a tothom, obrint el camí per al software modern.

Cadascuna d’aquestes dones, amb els seus descobriments i èxits, no només va fer contribucions importants al seu camp, sinó que també va obrir el camí per a les futures generacions de dones científiques, demostrant que l’enginy i la dedicació no coneixen gènere.
Les seves històries són un poderós testimoni de la importància de promoure la igualtat de gènere en tots els àmbits de la societat, especialment en la ciència i la tecnologia.

8 de març: Tenir models a seguir per a nenes i dones joves

La presència de models a seguir és crucial per inspirar les generacions futures. Els exemples de dones d’èxit en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) són vitals per animar les nenes i les joves a explorar aquestes àrees, demostrant que el gènere no defineix la capacitat intel·lectual ni limita l’èxit professional. Els models femenins no només inspiren, sinó que també proporcionen una prova tangible de possibles assoliments, ajudant a desmuntar els estereotips de gènere i fomentant una cultura d’igualtat i respecte.

8 de març: Paritat de gènere en ciència i tecnologia

Per aconseguir una veritable paritat de gènere en els àmbits científic i tecnològic, caldria implementar mesures estratègiques, com ara:

Impulsar programes educatius STEM inclusivos des de ben petits: és fonamental fomentar un enfocament pedagògic que motivi a noies i nois per igual, oferint els mateixos recursos i oportunitats per al seu desenvolupament.

Implementació de programes de tutoria i visibilitat per a dones en STEM: Creació de xarxes de tutoria que connectin dones professionals en STEM amb estudiants i graduats recents. Aquestes xarxes poden proporcionar orientació, inspiració i suport pràctic.

Promoció de polítiques d’igualtat en el lloc de treball: això inclou garantir la igualtat salarial, promoure l’equilibri de gènere en els equips de treball i oferir un entorn laboral inclusiu i lliure de discriminació.

Augment de la representació femenina en llocs de lideratge: és essencial que les dones no només participin en la ciència i la tecnologia, sinó que també tinguin funcions de presa de decisions i de lideratge, des d’on puguin influir en les polítiques i pràctiques.

Donar suport a la recerca i els projectes liderats per dones: oferir recursos financers, reconeixement i plataformes perquè les dones liderin projectes de recerca i innovació contribueix a una major diversitat d’idees i solucions.

Per tancar

La celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, és un recordatori anual de la importància de continuar treballant per una societat on la igualtat de gènere sigui una realitat en tots els àmbits, incloses la ciència i la tecnologia.

Fomentant l’equitat, no només avancem cap a un món més just sinó que enriquim l’àmbit científic i tecnològic amb una major diversitat de pensaments, experiències i perspectives.

Des d’Unimedia, reiterem el nostre compromís amb aquests valors per construir un futur on la presència de les dones a la ciència no sigui un fet per celebrar, sinó la norma.